Crònica d’una nit medicinalment intensa al Convent. 😂
«Jo només n’he tastat una miqueta…»
mentre abraça una ampolla de ratafia com si fos un llibre de pregàries.
😂😂😂😂😂
I Sor Patata, dolçament:
«Sor Pietat, això era per fer friccions.»
I Sor Pietat:
«Doncs ja m’he fregat per dins.»
🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣
I al fons, Aurelius, sense aixecar els ulls del pergamí:
✒️ Anotació d’Aurelius
Sor Pietat ha insistit que la ratafia continua essent un remei medicinal.
La seva manera de caminar suggereix que el tractament ha estat intensiu.
No he considerat necessari obrir un debat científic.
— Aurelius, cronista de les Golfes
Sor Pietat no fa res dolent.
Només es posa una mica més afectuosa.
Abraça els arbres.
Diu que els esquirols són molt educats.
I acaba repartint trossets de coca de pinyons a tothom.
I, abans d’anar a dormir, li diu a Mare Paciència:
«T’estimo molt, saps?»
I Mare Paciència li posa una manta a sobre i sospira:
«Cada any, per Sant Joan, la mateixa història…»
