Una incidència conventual de Halloween
Al convent, els preparatius per a Halloween avancen amb normalitat. O això sembla.
Sor Patata i Sor Pietat s’han tancat al magatzem de disfresses per trobar alguna cosa adequada per a la celebració. Entre capes, vestits antics, barrets i caixes oblidades, les dues monges remenen el contingut amb molta dedicació.
Fins que Sor Pietat té una idea.
—Sor Patata… no hi ha disfressa de monja picantona?
Sor Patata deixa la roba que té a les mans. Es gira lentament cap a la seva companya i la mira amb una seriositat absoluta.
—Sor Pietat… nosaltres això ho portem de fàbrica.
Durant un instant, el silenci és total.
I aleshores, les dues esclaten a riure. Riuen tant que gairebé no poden mantenir-se dretes.
El problema és que no són tan soles com es pensen.
A l’altra banda de la porta, Aurelius i Gregorius ho han sentit tot.
Aurelius tanca la llibreta. No hi ha cap informe que pugui preparar-lo per a aquesta mena d’incidències.
Es posa en marxa pel passadís amb l’expressió d’algú que acaba de perdre tota esperança en la normalitat conventual.
Gregorius el segueix.
—Aurelius…
Aurelius no respon.
—Coses de fàbrica…
—GREGORIUS, CAMINA!
