Silenci
📖 (un petit text del Diari de les Golfes)

No penso en una biblioteca ni en una església
Penso en un bosc acabat de nevar.
Al mig d’una clariana hi ha una pedra.
Damunt seu, un fanalet apagat.
No perquè s’hagi acabat la llum.
Sinó perquè ningú no la necessita en aquell instant.
El món sembla haver deixat de respirar durant un moment.
Llavors cau una sola fulla.
Molt a poc a poc.
I entenc que el silenci no és l’absència de sons.
És un lloc on les coses importants poden parlar molt baixet.
«Hi ha dies que el bosc no diu res. Només escolta.»

