A la voreta del mar,
allà on les onades arriben cansades,
viuen la Cigala Pansida
i la Cloïssa Trista.
Ella està trista
perquè ell està pansit.
I ell està pansit
perquè ella està trista.
I així successivament.
De vegades ella li diu:
—Ai, Cigala meva…
I ell sospira molt fluixet.
—No pateixis, Cloïssa…
Però la Cloïssa es posa encara més trista.
I la Cigala, en veure-la tan trista,
es panseix una mica més.
Les gavines, per respecte,
eviten fer comentaris.
Els pops miren cap a una altra banda.
I els peixos, educadament,
fingeixen que no han vist res.
Així passen els dies.
A la voreta del mar.
Ella una mica trista.
Ell una mica pansit.
Nota del cronista
Els afectats han demanat discreció.
I la resta dels detalls…
és millor no comentar-los.
