No tots els tresors brillen.
Alguns maduren.
No tots els miracles baixen del cel.
Alguns arriben en forma de roda.
Hi ha qui busca la felicitat.
Hi ha qui busca la glòria.
I hi ha qui, en silenci,
ratlla Parmigiano Reggiano
damunt uns macarrons acabats de fer.
I entén.
Els anys passen.
Les persones canvien.
Els pantalons s’estrenyen.
Però ell continua allà.
Pacient.
Noble.
Lleugerament salat.
Meravellosament perfumat.
I quan el ganivet en trenca un tros,
no se sent dolor.
Només gratitud.
Perquè hi ha coses que no s’expliquen.
Només s’estimen.
I una d’elles…
és el Parmigiano Reggiano.
Nota del cronista
Els experts encara discuteixen si és un formatge.
Allegro Gratinato di Grana Padano di Tutta la Vita considera aquesta pregunta profundament ofensiva.
I es nega a continuar l’entrevista.
