De l’Ús Correcte de les Culleretes que Han Remenat Mel
«Per tal de preservar la convivència entre les culleretes, les tasses i les persones excessivament optimistes.»
Article I
Tota cullereta que hagi remenat mel gaudirà d’un període reglamentari de repòs.
No per necessitat.
Per dignitat.
Article II
Queda terminantment prohibit dipositar una cullereta amb mel damunt la taula tot dient:
«Ara torno.»
L’experiència demostra que ningú no torna mai en el moment previst.
Article III
La mel posseeix una extraordinària capacitat d’estendre’s cap a llocs on, objectivament, no hauria d’arribar.
Aquest fenomen continua essent objecte d’estudi per l’Institut de Recerca en Blederiologia Aplicada.
Article IV
Cap cullereta serà considerada bruta.
Serà considerada…
afectuosament enganxosa.
Article V
Sor Patata defensa que llepar discretament la cullereta evita malbarataments.
Sor Pietat respon que això no figura en cap reglament.
Sor Patata replica:
«Doncs ja hi figura.»
Article VI
Sor Castedat preguntà molt educadament:
«La mel també sap que és dolça?»
La comunitat acordà que aquella pregunta mereixia una tarda sencera de reflexió.
Pare Gregorius encara hi dona voltes.
Article VII
En cas que una cullereta hagi remenat mel i, immediatament després, sigui utilitzada per remenar una infusió…
…caldrà preguntar-li si estava preparada emocionalment per a un canvi tan sobtat.
Article VIII
Queda estrictament prohibit colpejar la cullereta contra la vora de la tassa mentre encara hi roman una gota de mel.
La gota no desapareix.
Simplement escull un altre destí.
Article IX
Mare Paciència recorda que les culleretes necessiten molt poc per ser felices:
- una tassa tranquil·la,
- una infusió calenta,
- i que ningú no les deixi enganxades al platet durant tota la tarda.
Disposició Addicional
Tota cullereta que hagi servit fidelment en una tassa de til·la amb mel…
…té dret a ser rentada amb especial delicadesa.
No perquè sigui imprescindible.
Sinó perquè s’ho ha guanyat.
Annex I
Queda expressament desaconsellat preguntar a una cullereta si encara està enganxosa.
La resposta acostuma a resultar evident.
Annex II
En finalitzar la sessió, Sor Castedat observà en silenci una petita gota de mel que brillava damunt la cullereta.
Després preguntà molt fluixet:
«I si encara no ha acabat de ser una gota?»
Pare Aurelius deixà la ploma damunt la taula.
Mare Paciència somrigué.
I durant uns instants…
ningú no trobà cap motiu prou important per respondre.
