Quan arriba la nit, Nerys acostuma a buscar els racons més tranquils del bosc. Entre els arbres, sota la llum de la lluna, sembla formar part del mateix paisatge.
Les seves ales gairebé es confonen amb les ombres blavoses de la nit, mentre la llum de la lluna es filtra entre les branques i il·lumina suaument la vegetació que l’envolta.
Nerys no té pressa. Li agrada observar el bosc quan tot queda en silenci i escoltar els petits sons que només es poden sentir quan el dia ja ha desaparegut.
Potser per això, quan algú es perd entre els camins del bosc durant la nit, de vegades veu una figura blava entre els arbres i té la sensació que algú l’està acompanyant.
Nerys prefereix que el bosc parli per ella. 💙🌙✨
