No es parla del Nadal del 2007.
«Nel nome del Burro… della Farina… e del Latte Intero…
che la beixamel no faci grumolls,
que els canelons no s’obrin,
i que cap ignorant s’acosti als meus fogons.
Amén.»
Al fons, Amadeus deixa la tassa.
—Ja hi tornem a ser…
—«Amadeus, respecta.»
—Jo respecto. Però l’última vegada que vas beneir els canelons va venir el bisbe de Vic i encara hi ha una taca al sostre.
Silenci.
Allegro empal·lideix.
Cassanovus es persigna.
Aura deixa de gravar.
I Allegro, amb els ulls perduts en l’infinit, murmura:
—«No es parla del Nadal del 2007…»
I durant uns segons, al Castell de Valltafanera, ningú no diu res.
Perquè hi ha coses…
Que només Allegro, Amadeus i Cassanovus recorden.
I sobre les quals pesa un jurament solemne.
