Dos pobles. Una mateixa terra. I una cordial rivalitat que dura des de fa… bé, ningú recorda exactament des de quan.
A les muntanyes de Cebassonés hi ha dos pobles que comparteixen bosc, riu, tradicions i, sobretot, una manera molt particular d’entendre la vida.
Cebamunt, a la muntanya.
Cebavall, a la vall.
Els seus habitants són els cebassonencs, petits gnoms de les cebes morades, i tenen una costum molt arrelada: defensar amb absoluta convicció que el seu poble és una mica millor que l’altre.
No és una enemistat.
Ni molt menys.
És una qüestió de principis. 😌
A Cebamunt asseguren que el seu pa és millor.
A Cebavall pensen exactament el mateix.
A Cebamunt toquen les campanes amb més sentiment.
A Cebavall les toquen a l’hora.
I així podrien continuar hores i hores…
hores cebàries, naturalment. 🧅
Però quan passa alguna cosa important, totes aquestes diferències desapareixen.
Perquè, al final, Cebamunt i Cebavall són dues parts d’un mateix món.
I això els cebassonencs ho saben molt bé.
Benvinguts al Cebassonés.
Aquí les cebes són morades, les hores poden ser cebàries i les discussions… també. 💜
