🥘 Ceba morada estofada a la cebassonenca
És un dels plats més tradicionals del Cebassonès i es prepara tant a Cebamunt com a Cebavall, especialment durant els mesos més freds i en els dinars familiars.
Les cebes morades es couen lentament en un sofregit de ceba morada, tomàquet, julivert i llorer. S’hi afegeixen les patates i tot es deixa estofar a foc lent fins que les cebes queden ben tendres i les patates han absorbit el sabor del sofregit.
El resultat és un plat senzill, calent i contundent, però hi ha un detall que els cebassonencs consideren especialment important:
el suquet ha de quedar ben morat.
A Cebamunt sostenen que un bon estofat ha de tenir prou suquet per sucar-hi pa fins que no en quedi ni una gota.
A Cebavall, en canvi, consideren que això és una exageració pròpia dels de muntanya.
Naturalment, Cebamunt no hi està d’acord.
🧅 Una qüestió de tradició
Cada família té la seva manera de preparar-les. Algunes deixen les cebes més senceres, d’altres les tallen a trossos, i n’hi ha que defensen que el secret d’un bon estofat és no tenir cap pressa.
Aquesta última teoria és especialment popular a Cebamunt.
A Cebavall diuen que és perquè a Cebamunt sempre tenen alguna excusa per arribar tard a taula.
Sigui com sigui, si el suquet és prou morat i el pa encara és calent, ningú no cebamastufeja.
