Oda al cogombre
Oh, noble cogombre verd,
fresc habitant de l’hort,
tu que creixes en silenci
sense demanar cap honor.
Cruixent com el vent d’estiu,
serè com l’aigua del rierol,
ets l’heroi de les amanides
i el consol del cargol.
Cogombre estimat,
cogombre triomfant,
que mai no et falti terra
ni un raig de sol brillant.
I si algú et menysprea
per la teva humil verdor,
nosaltres alçarem les gerres
i cantarem en el teu honor!
Ohhhhhhhhh, cogombreeeeeeee!
Verdddddd i refrescaaaaaant!
