Ningú no recorda qui la va encendre. Però cada vespre, quan el bosc s’omple de silenci, la seva flama continua il·luminant els llibres que encara esperen ser llegits. Els vells arxivers diuen que no crema amb foc. Crema amb records.…

Alguns brillen de nit. Alguns xiuxiuegen amb el vent. I alguns, molt pocs, desprenen una olor dolça de canyella quan algú explica una història bonica. Els bolets de canyella no es cullen. No es mengen. No es busquen. Només s’esperen.…