Ningú no recorda qui la va encendre.
Però cada vespre, quan el bosc s’omple de silenci, la seva flama continua il·luminant els llibres que encara esperen ser llegits.
Els vells arxivers diuen que no crema amb foc.
Crema amb records.
I que només s’apaga quan algú deixa d’imaginar.
Nota de Gregorius
Si algun dia la veieu tremolar, no tingueu por.
Segurament acaba de néixer un conte en algun lloc del bosc.
