Pensaments que haurien d’haver quedat en esborrany.
L’Incident de la Bleda Asolellada
Tot va començar amb un títol que es va posar blau quan hi vaig passar el ratolí per sobre.
No hi havia cap document.
No hi havia cap enllaç.
No hi havia absolutament res.
Però el meu cervell, en un acte de confiança admirable, va concloure que allò només podia significar una cosa:
Segur que aquí hi ha alguna cosa important.
A partir d’aquell instant, la realitat va deixar de tenir qualsevol importància.
El meu cervell ja havia començat a redactar una història alternativa.
Llavors va arribar el moment culminant:
—No el puc obrir.
Naturalment.
Perquè no hi havia res per obrir.
❌ El document no existia.
❌ No hi havia cap enllaç.
❌ No hi havia absolutament res.
✅ La imaginació ja havia fet hores extres.
Algunes idees neixen per inspiració.
Altres, per casualitat.
I després hi ha les que apareixen quan una Bleda Asolellada mira un títol blau durant massa estona.
Aquestes són les més perilloses.
A partir d’aquí, la realitat va deixar de tenir qualsevol importància.
Durant uns segons vaig estar convençuda que existia algun document ocult.
No recordo exactament de què anava.
Però hi sortia Sor Patata.
D’alguna manera, sempre hi acaba sortint Sor Patata.
