—Senyor.
—No sóc digna de comprendre tots els vostres misteris.
—Ni tampoc els dels naps.
—Però veig que Sor Patata de Lurdes Parruset i Sor Pietat dels Dolors Absurds riuen molt quan treballen l’hort.
—I penso que la joia també deu ser un do vostre.
—Concediu-nos una collita abundosa.
—Uns naps humils.
—Però ben proporcionats.
—I si és voluntat vostra, que siguin ferms, sans i de bon cor.
—Que ningú no els menyspreï per la mida.
—Perquè Vós estimeu totes les vostres criatures.
—Fins i tot les més modestes.
(Pausa.)
—I si les meves germanes es posen a riure una altra vegada…
—Feu-me entendre la gràcia.
—Perquè encara no l’he acabada de veure.
—Però sé que hi és.
—Amén.
