Sala 1: Els Orígens
Un grup d’escolars entra en fila. La guia parla molt baixet.
«Aquí teniu el famós Bloc Original.»
Els nens s’acosten.
Darrere d’un vidre hi ha un full una mica arrugat.
S’hi llegeix:
⚠️ Prohibit rosegar el patrimoni històric.
🍄 Canyella.
🥒 Cogombre Contentet.
📂 Gregorius necessita vacances.
✨ Comprar cola.
Un nen aixeca la mà.
«Perdoni… què vol dir ‘comprar cola’?»
La guia somriu.
«Els historiadors encara ho discuteixen.»
Un altre nen pregunta:
«I qui era la Custòdia Major de la Pols d’Estels?»
La guia assenyala un retrat molt antic.
Hi surt una dona asseguda davant d’una taula plena de pots, papers, molsa i espelmes.
Somriu.
Té una tassa a la mà.
I sembla que estigui a punt d’esclafir a riure.
A sota del retrat hi ha una placa.
MONTSE
Va demostrar que es podia construir un univers sencer amb una mica de canyella, un bloc de notes i una quantitat irresponsable d’imaginació.
I al costat…
una altra placa més petita.
Quasi amagada.
«Mai no va aconseguir deixar d’obrir Words.»
Llavors un nen petit estira la màniga del seu avi.
I li pregunta:
«Avi… això va passar de veritat?»
L’avi es queda mirant la porta dels Arxius Antics.
La mateixa.
Amb la mateixa molsa.
Amb la mateixa placa de bronze.
I respon molt fluixet:
«No ho sé.»
Fa una pausa.
Somriu.
I afegeix:
«Però hi ha històries que, encara que siguin inventades, acaben sent més veritat que moltes coses reals.»
I en aquell moment…
des de l’últim prestatge del museu…
se sent una veu molt coneguda:
«…EI! QUI HA OBERT UN ALTRE WORD????»
👴 GREGORIUS VIII.
I tot el museu esclata a riure.
Per motius que no cal especificar.
