Diuen que als Arxius Antics hi ha una petita clau de bronze.
Ningú no recorda qui la va forjar.
Ningú no recorda qui la va perdre.
I ningú no ha trobat mai la porta que li correspon.
Per això els vells arxivers van deixar de buscar panys.
Ara només esperen.
Perquè, de tant en tant, algú la pren entre els dits i es queda en silenci.
Al cap d’una estona, somriu.
Com si acabés de retrobar una història que creia oblidada.
Potser aquesta és la seva veritable funció.
No obrir portes.
Sinó records.
Nota de Gregorius
No intenteu fer-ne una còpia.
Les còpies només obren calaixos.
L’original obre records.
