Una peça de gran transcendència cultural, gastronòmica i probablement innecessària.
Hi ha moments a la vida en què cal reconèixer la grandesa quan la tenim al davant.
I aquell dia, a les Golfes, quatre semi-follets van arribar a una conclusió transcendental:
el cogombre mereix una oda.
Baldric Trencabarrils, Fulgenci Petaolles, Roderic Malendreçat, Genís Trincaporrons
es van reunir al voltant de l’honorable vegetal, degudament coronat i instal·lat sobre un coixí de vellut.
Van aixecar les seves gerres.
Van respirar profundament.
I van començar a cantar.
🎶 «Ooooooh, cogombre!
Senyor de l’hort!
Guardià de l’amanida!
Rei de la frescor!» 🎶
Ningú no sap exactament com va continuar la cançó.
Probablement perquè, a partir d’aquell moment, els quatre estaven força contents.
El cogombre, però, va mantenir la dignitat en tot moment.
I això és el que importa.
🥒 CONCLUSIÓ OFICIAL
Que ningú torni a dir que un cogombre és només un cogombre.
A les Golfes, amb una corona, quatre semi-follets i una quantitat irresponsable de solemnitat…
qualsevol vegetal pot convertir-se en llegenda. 👑🥒
