—També és un do, mestre.
—No sé si és un do o una prova.
—Potser una mica de les dues.
—Senyor.
—Jo us vaig demanar humilitat, caritat i obediència.
—Mai no us vaig demanar sentit de l’humor.
🐷 —Sor Pietat dels Dolors Absurds, jo sempre he trobat que les albergínies lluents…
🐷 —Ai, Sor Patata de Lurdes Parruset, no em feu parlar…
I Sor Paciència, tancant els ulls:
—No, filla meva.
—No us ho demanava a Vós.
He abandonat tota pretensió d’entendre els designis de la Providència.
Em conformaria amb entendre les dues marranes.
Ho considero improbable.
— Aurelius, cronista de les Golfes
