—També és un do, mestre.
—No sé si és un do o una prova.
—Potser una mica de les dues.
—Senyor.
—Jo us vaig demanar humilitat, caritat i obediència.
—Mai no us vaig demanar sentit de l’humor.
—Sor Pietat dels Dolors Absurds, jo sempre he trobat que les albergínies lluents…
—Ai, Sor Patata de Lurdes Parruset, no em feu parlar…
I Sor Paciència, tancant els ulls:
—No, filla meva.
—No us ho demanava a Vós.
He abandonat tota pretensió d’entendre els designis de la Providència.
Em conformaria amb entendre les dues marranes.
Ho considero improbable.
— Aurelius, cronista de les Golfes
