Del Nombre Acceptable de Molles Damunt la Taula del Claustre
«Per evitar discussions completament evitables que, malgrat tot, es produeixen amb una freqüència preocupant.»
Article I
Es considera normal la presència d’algunes molles damunt la taula després d’esmorzar.
Article II
S’entén per algunes molles una quantitat que no pugui ser comptada sense sospirar.
Article III
Si les molles formen un dibuix recognoscible, deixen de ser molles i passen a considerar-se decoració accidental.
Article IV
En cas que una molla caigui a terra, la primera persona que la vegi té dret a ignorar-la durant un màxim de tres respiracions profundes.
Article V
Si Sor Patata afirma que «encara es pot aprofitar», el present protocol queda temporalment suspès.
Article VI
Sor Pietat té prohibit bufar les molles cap a la punta de la taula mentre diu:
«Ara ja no són meves.»
Aquesta pràctica fou declarada poc monàstica durant el Concili de les Torrades de l’any XII.
Article VII
Sor Castedat preguntà una vegada:
«Les molles també enyoren el pa?»
La comunitat acordà no respondre immediatament.
Mare Paciència encara hi està pensant.
Disposició Addicional
Pare Gregorius proposà escombrar la taula.
Pare Aurelius aixecà la vista del pergamí i preguntà:
«Abans d’haver-les documentat?»
La proposta quedà desestimada.
Annex I
En cas que les molles sumin més pes que la torrada original…
…es recomana començar de nou.
«El compliment del present protocol no garanteix una reducció efectiva del nombre de molles. Tanmateix, contribueix notablement a la pau espiritual de la comunitat.»
Aurelius, cronista de les Golfes
