Després de finalitzar els assajos clínics, l’autora va tenir la imprudència de mirar-se al mirall.
Després d’uns segons de silenci i una certa perplexitat, va manifestar:
—Aquesta senyora no sóc jo.
Segons fonts pròximes, es va plantejar interposar una demanda formal contra el conegut programa d’edició d’imatges responsable dels experiments.
La reclamació incloïa els càrrecs següents:
• Excés de joventut no autoritzada.
• Pestanyes d’una longitud irresponsable.
• Cabellera de deessa escandinava sense consentiment previ.
• Diferències excessives entre la realitat i l’estat d’ànim del programa.
Gregorius va suggerir prudència.
Aurelius va recordar que ja havia advertit dels riscos.
Sor Pietat va haver d’abandonar la reunió perquè no podia parar de riure.
Sor Castedat va preguntar:
—Mare Paciència… si denunciem el programa, ens tornarà les arrugues?
I Mare Paciència, sense aixecar els ulls del mitjó que estava cosint, va respondre:
—No, criatura.
Les arrugues tornen soles.
La dignitat, a vegades, no.
«Nenes… si el programa us treu trenta anys, no us mireu al mirall en dejú. El disgust és més fort.»
