Alguns brillen de nit. Alguns xiuxiuegen amb el vent. I alguns, molt pocs, desprenen una olor dolça de canyella quan algú explica una història bonica.
Els bolets de canyella no es cullen.
No es mengen.
No es busquen.
Només s’esperen.
I diuen els vells arxivers que només apareixen davant de qui encara sap imaginar.
Nota de Gregorius: Al bosc de veritat, tots els bolets mereixen respecte. Si no els coneixes, admira’ls… i deixa’ls continuar el seu conte.
Atorgat per decret del Claustre i permanent testimoni de les Cròniques Antigues de Les Golfes.
Alguns reconeixements no s’atorguen per mèrits acadèmics.
S’atorguen per haver estimat les històries, per haver-les guardat, compartit i fet créixer.
El Claustre de Les Golfes concedeix aquest diploma a aquelles ànimes que han vetllat pels relats perduts, la imaginació i la pols d’estels.
Aquest expedient continua parcialment classificat.
📂 Arxiu Reservat 12-F
Incidents relacionats amb naps, humitats delicades i activitats no autoritzades a la fresquera.
Aquest expedient continua parcialment classificat.
Diversos documents es van perdre.
Altres van ser cremats.
I alguns… és millor no comentar-los.
L’Institut Superior de Fresquerologia Aplicada només confirma una cosa:
«la ventilació excessiva també comporta riscos.»
La resta de la informació continua sota la custòdia de Gregorius.
Fi de l’expedient.
Cada alba, abans que el bosc es desperti, una petita flequera encén el forn i omple l’aire d’una olor impossible d’oblidar.
La seva història encara s’està escrivint.
Però molt aviat, la Lia i el seu inseparable amic Nuc obriran la porta de la fleca per compartir-la amb tothom.
Benvinguts a un dels racons més especials del Bosc Màgic.
Entre arbres antics i flors violetes, uns petits gnomets cultiven unes cebes molt especials.
Al cor d’un bosc tan profund que els mapes no s’hi atreveixen, hi viu una gnoma anomenada Maria Ceba.
Ningú sap d’on ve, ni com va arribar-hi.
Només se sap que un dia va aparèixer amb un davantal de flors seques, una regadora de fusta vella… i un sac ple de llavors de ceba morada.
Des d’aleshores, cultiva el seu hort amb tant d’amor que, quan el vent bufa suau, les cebes fan olor de pa acabat de fer.
Però aquestes no són cebes normals.
No.
Són cebes màgiques.
Quan les peles… no fan plorar.
Fan recordar.
____________________________________________________________________________________________________
Vols descobrir què amaguen les cebes màgiques de la Maria?
Llegeix el conte complet a Amazon.
Disponible en tapa tova, Kindle i gratuït amb Kindle Unlimited.
La direcció no es fa responsable de possibles Montsades², inspectors de molles, fantasmes amables o Links Blaus Inesperats.
