«Cassanovus prenia el te cada tarda al gran menjador del castell. Mai no havia considerat necessari canviar d’estança només perquè la família hagués disminuït.»
UN PERFIL EXCEL·LENT
La Cel·la de les Novícies
«Abans d’apagar l’espelma, gairebé totes les novícies miraven sota el llit. La Regla no en feia cap esment.»
📜 Anotació de Gregorius
«No s’ha localitzat cap document que expliqui aquest costum. Tot i això, continua observant-se amb notable regularitat.»
La Cuina de Sor Patata
«La cuina era l’únic lloc del convent on les germanes discutien sobre la mida de les hortalisses.»
Acta del Consell de Cuina
«La reunió es prolongà més del previst a causa de les discrepàncies sobre la mida adequada d’algunes hortalisses. No s’arribà a cap consens.»
La Capella del Silenci Antic
«Les germanes afirmaven que a la capella del Silenci Antic mai no passava res extraordinari. Per això evitaven entrar-hi soles.»
«Sor Patata assegurava que la capella era el lloc més tranquil del convent. Ho deia sempre mirant per sobre l’espatlla.»
«Gregorius certificà que la porta no s’havia obert en mesos. L’informe es va redactar des de l’interior.»
Claustre dels Silencis
Cap document explica per què, cada dilluns després de completes, apareix un nap en aquest indret.
Sor Patata afirma que «ja hi era».
Gregorius continua investigant.
Arxiu 31-N
«L’objecte continua present.»
«Segons els Arxius Antics, el Nap del Claustre només apareix davant d’aquells que encara conserven imaginació.
Certificat dels Arxius Antics
De tant en tant, els Arxius Antics emeten un certificat per a aquells que han trobat una història allà on tothom només veia pols.
Si aquest paper ha arribat fins a les teves mans, pots conservar-lo.
Els documents dels Arxius Antics només conserven la seva màgia mentre algú continua imaginant.
La pols d’estels
Ningú no l’ha vista caure.
Però cada matinada n’apareix una mica damunt dels llibres que encara no han estat llegits.
Els arxivers la recullen amb pinzells tan suaus que no fan ni ombra.
La guarden dins d’ampolles de vidre blau.
Mai no les omplen del tot.
Perquè la pols d’estels no suporta sentir-se empresonada.
Quan algú obre un conte amb el cor tranquil, una mica d’aquella pols s’escapa.
I és aleshores quan la història recorda el camí fins als somnis.
Nota de Gregorius
No netegeu massa bé les prestatgeries.
Hi ha pols que sosté el cel.
La ploma que escriu quan tothom dorm
Ningú no l’ha vist escriure mai.
Però cada matí hi ha una pàgina nova damunt la taula.
Els vells arxivers asseguren que la ploma només es mou quan el bosc s’adorm.
Escriu molt a poc a poc.
Sense tinta.
Sense soroll.
Només amb records que encara no han estat explicats.
Per això, quan surt el sol, sempre hi ha una història més esperant lector.
Nota de Gregorius
Si una nit sentiu gratar la ploma…
Feu veure que continueu dormint.
La clau que no obre cap porta
Diuen que als Arxius Antics hi ha una petita clau de bronze.
Ningú no recorda qui la va forjar.
Ningú no recorda qui la va perdre.
I ningú no ha trobat mai la porta que li correspon.
Per això els vells arxivers van deixar de buscar panys.
Ara només esperen.
Perquè, de tant en tant, algú la pren entre els dits i es queda en silenci.
Al cap d’una estona, somriu.
Com si acabés de retrobar una història que creia oblidada.
Potser aquesta és la seva veritable funció.
No obrir portes.
Sinó records.
Nota de Gregorius
No intenteu fer-ne una còpia.
Les còpies només obren calaixos.
L’original obre records.
🕯️ La primera espelma
Ningú no recorda qui la va encendre.
Però cada vespre, quan el bosc s’omple de silenci, la seva flama continua il·luminant els llibres que encara esperen ser llegits.
Els vells arxivers diuen que no crema amb foc.
Crema amb records.
I que només s’apaga quan algú deixa d’imaginar.
Nota de Gregorius
Si algun dia la veieu tremolar, no tingueu por.
Segurament acaba de néixer un conte en algun lloc del bosc.
