L’esperança continua….
—Aquest any són més grossos!
I al fons del convent se sent un clonc.
Sor Patata acaba de deixar caure la cullera.
Sor Pietat es gira de cara a la paret «per resar una mica».
Mare Paciència es treu les ulleres, les neteja molt a poc a poc i murmura:
—Senyor… doneu-me serenor…
I Sor Castedat, completament aliena al desastre que acaba de provocar:
—Què passa? He dit alguna cosa estranya?
