Ningú no l’ha vist escriure mai.
Però cada matí hi ha una pàgina nova damunt la taula.
Els vells arxivers asseguren que la ploma només es mou quan el bosc s’adorm.
Escriu molt a poc a poc.
Sense tinta.
Sense soroll.
Només amb records que encara no han estat explicats.
Per això, quan surt el sol, sempre hi ha una història més esperant lector.
Nota de Gregorius
Si una nit sentiu gratar la ploma…
Feu veure que continueu dormint.
