A Nælun, fins i tot els animals que ens resulten familiars semblen pertànyer a un altre món.
El vælir camina entre els enormes arbres violetes i les plantes estranyes que envolten les aigües de color coral.
És semblant a un cérvol, però el seu cos fosc i les seves grans banyes el converteixen en una criatura pròpia de Nælun.
S’acosta a l’aigua sense pressa.
Beu.
I durant uns instants, el bosc, els arbres i el vælir es reflecteixen junts a la superfície del llac.
A Nælun, potser no tot necessita un nom que puguem entendre.
Algunes coses simplement existeixen. 🌌🦌💜
