«Les germanes afirmaven que a la capella del Silenci Antic mai no passava res extraordinari. Per això evitaven entrar-hi soles.»
«Sor Patata assegurava que la capella era el lloc més tranquil del convent. Ho deia sempre mirant per sobre l’espatlla.»
«Gregorius certificà que la porta no s’havia obert en mesos. L’informe es va redactar des de l’interior.»
Cap document explica per què, cada dilluns després de completes, apareix un nap en aquest indret.
Sor Patata afirma que «ja hi era».
Gregorius continua investigant.
Arxiu 31-N
«L’objecte continua present.»
«Segons els Arxius Antics, el Nap del Claustre només apareix davant d’aquells que encara conserven imaginació.
De tant en tant, els Arxius Antics emeten un certificat per a aquells que han trobat una història allà on tothom només veia pols.
Si aquest paper ha arribat fins a les teves mans, pots conservar-lo.
Els documents dels Arxius Antics només conserven la seva màgia mentre algú continua imaginant.
Ningú no l’ha vista caure.
Però cada matinada n’apareix una mica damunt dels llibres que encara no han estat llegits.
Els arxivers la recullen amb pinzells tan suaus que no fan ni ombra.
La guarden dins d’ampolles de vidre blau.
Mai no les omplen del tot.
Perquè la pols d’estels no suporta sentir-se empresonada.
Quan algú obre un conte amb el cor tranquil, una mica d’aquella pols s’escapa.
I és aleshores quan la història recorda el camí fins als somnis.
No netegeu massa bé les prestatgeries.
Hi ha pols que sosté el cel.
Ningú no l’ha vist escriure mai.
Però cada matí hi ha una pàgina nova damunt la taula.
Els vells arxivers asseguren que la ploma només es mou quan el bosc s’adorm.
Escriu molt a poc a poc.
Sense tinta.
Sense soroll.
Només amb records que encara no han estat explicats.
Per això, quan surt el sol, sempre hi ha una història més esperant lector.
Si una nit sentiu gratar la ploma…
Feu veure que continueu dormint.
