Preàmbul

Després d’observar que algunes reverències entre germanes s’allarguen molt més del que estableix el sentit comú, el Concili considera oportú recordar unes normes bàsiques de convivència monàstica.

Article 1

Cap reverència no podrà ser retornada amb una reverència encara més profunda, ja que això podria iniciar una cadena de salutacions de durada indefinida.

Article 2

Si ambdues germanes insisteixen a cedir el pas simultàniament més de cinc vegades consecutives, qualsevol testimoni podrà intervenir dient:

«Passeu totes dues d’una vegada.»

Article 3

Les abraçades fraternals són plenament autoritzades, sempre que no impedeixin l’accés al rebost, a la cuina o a l’hort.

Annex I

En cas que cap de les dues recordi qui ha començat la reverència, es considerarà l’acte oficialment conclòs i totes dues podran continuar caminant sense cap sentiment de culpa.

Disposició Final

El Concili recorda que la bondat excessiva continua sent preferible a la mala educació, encara que, de vegades, provoqui petits embussos als passadissos del convent.

📜 Nota manuscrita de l’Aurelius al marge.

«Aquest reglament fou redactat després que Sor Patata i Sor Pietat passessin vint-i-tres minuts intentant decidir qui havia de saludar primer. Durant aquest temps, tres monges, un carretó de cols i un gat van quedar atrapats al passadís.»