—Milord.

—Sí, Agustí?

—El te.

—Magnífic.

—He sentit que la Diputació continua estudiant el retrat.

—Naturalment.

—Han dit res més?

—Només que encara no han trobat el final del nas.

—Entenc.

(L’Agustí serveix el te amb absoluta precisió.)

—Sucre, milord?

Hi ha persones que passen desapercebudes.

I després hi ha aquelles de les quals depèn que tot continuï funcionant.

L’Agustí és una d’elles.

Fa anys que és el majordom del castell de Valltafanera.

Coneix cada passadís, cada saló i cada costum de la casa.

Sempre és al lloc adequat.

Sempre sap què cal fer.

I gairebé sempre…

…sap més del que explica.

Quan els visitants li fan preguntes, acostuma a respondre amb una inclinació de cap i una educació impecable.

Les seves declaracions són escasses.

El seu criteri, en canvi, és irreprotxable.

Del corresponsal

Benvinguts al Butlletí de Valltafanera.

Aquest espai recull les notícies, els esdeveniments i les petites històries del nostre poble.

Des de la vida al castell fins als carrers, els jardins, la plaça i tots aquells racons que formen part del dia a dia de Valltafanera, aquestes pàgines volen deixar constància d’allò que hi passa.

La meva feina és observar, escoltar i explicar els fets amb el màxim rigor possible.

La resta… ja ho jutjareu vosaltres.

Gràcies per llegir-nos.

Ens retrobem ben aviat amb la primera notícia.

Última hora

El cuiner del castell ha exigit que la beixamel sigui declarada patrimoni gastronòmic del comtat.

Lord Cassanovus hi ha votat a favor.

Agustí continua sense fer declaracions.