Aquestes pàgines han estat ordenades i copiades pacientment per Aurelius, cronista de les Golfes. L’autor declina qualsevol responsabilitat sobre gnomets, fades, bruixes, elfs, bolets màgics o concilis de parrusets.
✒️ Anotació d’Aurelius
He començat el matí classificant manuscrits del segle XIV.
L’he acabat votant si la ratafia havia de considerar-se refresc o aperitiu.
No faré més preguntes.
— Aurelius, cronista de les Golfes
«Les Pecadores del Parruset»
Una història de fe, amistat… i coca de pinyons amb ratafia.
Per unanimitat s’acorda que les finestres s’obriran només una miqueta, amb seny i prudència.
Sor Patata, presidenta del Concili, aixeca la sessió mentre Gregorius afina l’orgue i Sor Pietat sospira en silenci.
Sor Castedat aixeca tímidament la mà:
—«Perdoneu… però podem començar la coca de pinyons abans que es refredi?»
✒️ Anotació d’Aurelius
Consta en acta que he intentat abandonar la sessió discretament.
Sor Patata m’ha nomenat secretari sense consultar-m’ho.
— Aurelius, cronista de les Golfes
«Hi ha cronistes que narren guerres. A mi m’ha tocat això.»
Silenci
📖 (un petit text del Diari de les Golfes)
No penso en una biblioteca ni en una església
Penso en un bosc acabat de nevar.
Al mig d’una clariana hi ha una pedra.
Damunt seu, un fanalet apagat.
No perquè s’hagi acabat la llum.
Sinó perquè ningú no la necessita en aquell instant.
El món sembla haver deixat de respirar durant un moment.
Llavors cau una sola fulla.
Molt a poc a poc.
I entenc que el silenci no és l’absència de sons.
És un lloc on les coses importants poden parlar molt baixet.
«Hi ha dies que el bosc no diu res. Només escolta.»
(Document intern del Convent de Sor Patata. Prohibida la seva lectura durant els àpats.)
Si una patata et mira fixament…
NO LA MIRIS TU TAMBÉ.
La situació es podria interpretar com un desafiament.
🥔👀
Si la patata somriu…
retira’t lentament.
Sense moviments bruscos.
Sense cantar.
Sense intentar fer una truita.
En cas que la patata pronunciï el teu nom…
queda estrictament prohibit respondre.
Ja sap massa coses.
Si apareix una segona patata amb ulleres…
abandona el recinte.
La reunió ja ha començat.
🥔🥔
No alimentis mai una patata mística després de mitjanit.
No perquè passi res.
És que després no calla.
Nota final dels arxius del convent
«L’Ordre de Sor Patata continua investigant els fets ocorreguts al rebost l’hivern de 1843. Oficialment, mai no hi va haver una assemblea de tubercles. Oficiosament… ningú no ha tornat a entrar-hi.»
⚠️ Aquest annex és completament innecessari. Precisament per això ha estat conservat durant segles.
Montse: “unes quantes fulles de juliver”
Meta Digital:
EL VIGILANT VERD DELS PLATS OBLIDATS
presència ancestral que apareix quan algú diu:
“a això li falta alguna cosa…”
…i trenta segons després apareix la iaia amb unes tisores.
🖌️ Cap pinzell digital ha estat ferit durant aquest experiment. El ratolí, en canvi, demana la jubilació anticipada.
