Personal del Convent i de les Golfes

Aurelius

Cronista Oficial de les Golfes.

Gregorius

Ajudant del Cronista Oficial de les Golfes.

Sor Patata

Responsable de la Saviesa Popular.

Sor Pietat

Responsable d’Observacions Completament Innecessàries.

Ramona

Arxivera General, Secretària de Tot i Localitzadora Oficial de Papers Perduts.

Agnès

Guardiana de les Paraules i Traductora Oficial de les Golfes.

Mare Paciència

Superiora del Convent

Responsable de mantenir una aparença de normalitat mentre la resta del personal s’esforça, dia rere dia, a demostrar que és una missió impossible.

Sor Castedat

Responsable de la Innocència Institucional

Formula preguntes perfectament innocents que provoquen silencis molt llargs, especialment quan hi són presents la Sor Patata i la Sor Pietat.

Qualsevol incidència relacionada amb el Potoxof serà atesa per ordre d’arribada.

📜 Annals de les Golfes

L’Incident del Boeing amb Autoestima

Segons consta als Annals, es va sol·licitar al Potoxof un avió «barely visible».

L’entitat va interpretar que la modèstia aeronàutica era opcional.

Minuts després va aparèixer un aparell d’una mida suficient per eclipsar la meitat del continent.

Els registres no especifiquen per què l’aeroport rebia el nom de Can Naps. Quan algú ho preguntava, la Sor Patata acostumava a respondre:

—»Perquè el nom ja hi era abans que nosaltres.»

L’Aurelius va intentar investigar-ne l’origen durant set anys.

La Sor Pietat mai no li va dir que ho sabia.

L’Agnès i els papers que ningú trobava

Diuen que l’Agnès és capaç de trobar un document que tothom donava per perdut.

Ningú sap ben bé com s’ho fa.

Només cal deixar-la sola una estona entre prestatges, caixes i pergamins.

Al cap d’una hora tornarà amb el paper que buscaves…

…i amb tres documents més que ni tan sols sabies que existien.

L’Aurelius, des de fa anys, sospita que l’Anès té un pacte secret amb els arxius.

L’Agnès sempre respon el mateix:

—»Només estava una mica mal classificat.»

La Ramona va dir: «Només una comprovació.»

Segons consta als Annals, la Ramona va assegurar que només necessitava verificar una petita referència.

Tres hores més tard, la taula havia desaparegut sota una muntanya de pergamins, quatre índexs nous i una pila de notes escrites amb una lletra sorprenentment ordenada.

L’Aurelius va intentar preguntar si faltava gaire.

La Ramona, sense aixecar la vista dels papers, va respondre:

—»Ara sí que gairebé ho tinc.»

Els registres indiquen que aquesta frase es va repetir exactament disset vegades aquella mateixa tarda.