Segi: —Noies!! he pensat que com li agraden tant les meves galetes doncs faré cupcakes perque no deuen pas ser massa dificils de fer oi? molta farina llet i aigua un ou una micona d’oli que nena es carisim ai on tinc el turmix???? moute nena doncs el que et deia hi posaré una cosa que es diu toppings i quedarà molt bonic qui t’ha demanat vint kilos de farina???
Cloti: WTF???
Esco: Ja soc aqui!!
Segi: —Jo faré les galetes perquè l’Aura sempre diu que les faig molt bones i a més són sanes perquè no hi poso ni sal ni sucre ni oli bé una miqueta d’oli però gairebé res mig iogurt i farina molta farina perquè si no no lliguen i així queden més consistents
Cloti: —L’Aura és amable, no tonta. Les llença. I respira dona!
Segi: —Ahhhhhhh! Esco! Mira què diu!
Esco: Uhmm? Què? Heu vist en Baldric? No és deu trobar bé… ai, pobre home, ha perdut la panxa…
El guardià nocturn dels camins del Bosc Màgic
Quan el Bosc Màgic s’adorm, Eldred comença la seva feina.
Ningú sap exactament quan va començar a recórrer els camins durant la nit. Potser fa cinquanta anys. Potser molts més.
Amb la seva enorme caputxa, una petita escala i una caixa plena d’eines, Eldred va d’arbre en arbre reparant i cuidant les petites llums que marquen els camins del bosc.
No són fanals normals. Són petites llavors lluminoses, bolets i altres formes de vida que brillen suaument quan cau la nit.
Eldred coneix cadascun d’aquests llums.
I també coneix els camins.
Tots.
Quan una llum s’apaga, ell ho sap.
Quan una branca cau sobre un sender, ell ho sap.
I quan algun animal es perd durant la nit…
Eldred ja hi és. 🌙
La majoria dels habitants del Bosc Màgic dormen mentre ell treballa.
I a Eldred no li importa gens.
De fet, probablement ho prefereix així.
Una peça de gran transcendència cultural, gastronòmica i probablement innecessària.
Hi ha moments a la vida en què cal reconèixer la grandesa quan la tenim al davant.
I aquell dia, a les Golfes, quatre semi-follets van arribar a una conclusió transcendental:
el cogombre mereix una oda.
Baldric Trencabarrils, Fulgenci Petaolles, Roderic Malendreçat, Genís Trincaporrons
es van reunir al voltant de l’honorable vegetal, degudament coronat i instal·lat sobre un coixí de vellut.
Van aixecar les seves gerres.
Van respirar profundament.
I van començar a cantar.
🎶 «Ooooooh, cogombre!
Senyor de l’hort!
Guardià de l’amanida!
Rei de la frescor!» 🎶
Ningú no sap exactament com va continuar la cançó.
Probablement perquè, a partir d’aquell moment, els quatre estaven força contents.
El cogombre, però, va mantenir la dignitat en tot moment.
I això és el que importa.
Que ningú torni a dir que un cogombre és només un cogombre.
A les Golfes, amb una corona, quatre semi-follets i una quantitat irresponsable de solemnitat…
qualsevol vegetal pot convertir-se en llegenda. 👑🥒
CASA CUL-DE-GOT DE VILADAMAT
— DES DEL SEGLE XIII —
VINS
TERRES
TRADICIÓ
(I UN HORT)
La copa, per la tradició vinícola.
El raïm, per l’origen i el llinatge.
La vinya, pels antics dominis.
L’hort, per la realitat actual.
Els gossos, per la fidelitat a la bona taula
(i a la bona beguda).
«Que mai no falti
el vi…
ni l’hort.»
Antigues vinyes.
Noblesa de sempre.
Una parcel·la de realitat.
