L’esperança continua….

—Aquest any són més grossos!

I al fons del convent se sent un clonc.

Sor Patata acaba de deixar caure la cullera.

Sor Pietat es gira de cara a la paret «per resar una mica».

Mare Paciència es treu les ulleres, les neteja molt a poc a poc i murmura:

—Senyor… doneu-me serenor…

I Sor Castedat, completament aliena al desastre que acaba de provocar:

—Què passa? He dit alguna cosa estranya?

Crònica d’una esperança incorruptible.

🤍 Sor Castedat arriba tota contenta amb una cistella.

—«Germanes! He trobat més naps!»

🥔 Sor Patata i 🌹 Sor Pietat es miren.

Somriuen.

I diuen alhora:

«Beneït sigui el Senyor.»

🤍 Sor Castedat, cada primavera:

—«Aquest any sí que en trobaré llavors.»

🥔 Sor Patata:
—«No és fàcil, filla.»

🌹 Sor Pietat:
—«Necessiten molt afecte.»

🕊️ Mare Paciència:
—«Ai, Senyor…»

«Em dic Aurelius i fa molts anys que recullo històries que ningú no em demana.

«Algunes són tendres. D’altres són absurdes. La majoria haurien d’haver-se quedat dins un calaix… però les històries tenen el mal costum d’escapar-se.»

Si heu arribat fins aquí, ja és massa tard per fer-vos enrere.

Passeu. Us els presentaré un a un.»

📜 ───────── 📜

Gregorius

Erudit, arxiver i perseguidor infatigable de documents que ningú no sabia que existien.

📜 ───────── 📜

Orian

«Joglar de somriure trist que mai busca protagonisme. Diuen que coneix totes les històries del bosc, però només les explica quan el vent també en té ganes.»

«…Quan marxa d’un poble, ningú no recorda exactament quina cançó tocava. Però durant uns dies, tothom és una mica més amable.»

🌿🌿🌿

Sor Patata de Lurdes Parruset

Conventual de vocació, hortolana de convicció i especialista en explicar coses que haurien d’haver quedat només en pensament. El seu tractat sobre la ventilació dels naps i els parrusets continua prohibit a la biblioteca del convent.

🌿🌿🌿

Sor Pietat dels Dolors Absurds

És l’única monja del convent que entra a la fresquera amb un cistell buit i en surt sempre molt satisfeta. La Mare Paciència ha decidit no fer més preguntes.

Assegura que els naps també necessiten afecte. Ningú no ha volgut aprofundir en el tema.

🌿🌿🌿

Sor Castedat

Ànima pura i cor senzill. Encara intenta esbrinar què és exactament un parruset i si hi ha llavors per plantar-ne a l’hort del convent. Les altres germanes han decidit canviar de tema cada vegada que ho pregunta.

🌿🌿🌿

Mare Paciència

«La fe mou muntanyes. La paciència, en canvi, governa convents.»

Ningú no recorda quan va perdre la calma per última vegada. Probablement perquè encara no ha passat. Tot i això, de tant en tant se la veu mirant al cel amb una expressió que només Déu sembla entendre.

«El Senyor li va concedir una gran virtut: conviure amb Sor Patata, Sor Pietat i Sor Castedat sense demanar el trasllat.»

🌿🌿🌿

«Al Castell de Can Cassanovus, la dignitat es va perdre fa generacions. La porcellana, en canvi, encara es conserva sencera… de moment.»

Amagat entre boscos antics i camins que només recorden els senglars, s’alça el Castell de Vallfartanera, residència ancestral dels Pannietonne.

Les seves torres encara desafien el temps amb orgull, mentre les heures, els rosers i una certa deixadesa aristocràtica s’han anat apoderant dels murs.

El comte Cassannovus Pannietonne sosté que tot forma part d’un refinat concepte de bellesa romàntica.

L’Amadeus Culerus, majordom de confiança, opina discretament que fa anys que ningú no neteja els canalons.

Aquí, les catifes amaguen esquerdes, els retrats vigilen els passadissos i les culleres de plata tenen més protagonisme del que seria raonable.

Benvinguts a Vallfartanera.

On la noblesa resisteix.
La teulada, de vegades no tant.