A Zwergenbach, l’Oktoberfest és una festa per menjar, beure, ballar i trobar-se amb els amics.
Marlene i Matthias, en canvi, tenen altres prioritats.
Fa vint minuts que es miren als ulls.
La cervesa s’escalfa.
Les salsitxes es refreden.
Les patates desapareixen igualment.
I ningú no sap qui ha començat.
🍺❤️
A Zwergenbach, fins i tot l’amor necessita una Maß.
Especialista en opinar de tot sense saber de res.
—«Senyor comte, ha vingut el baró Trinxacolls.»
—«Quin? El gran o el petit?»
—«El que va incendiar el paller intentant fer una fondue.»
—«Ah… aquell Trinxacolls.»
—El senyor marquès ha tornat.
—Ja l’han trobat?
—No, senyor. Ha trobat la sortida.
«Un Nappius no s’observa per vanitat.
S’observa per respecte als seus avantpassats.»
«Recorda, Octavianus… un Nappius mai no passa de llarg davant d’un reflex digne d’atenció.»
«Les superfícies d’aigua quieta són una oportunitat per a la contemplació familiar.»
«Tot Nappius té el deure moral de verificar, almenys una vegada al dia, que el perfil familiar continua mantenint la dignitat pròpia del llinatge.»
«Observeu com, al segle XVII, el perfil Nappius adquireix una lleugera elegància suplementària. Els experts atribueixen aquesta evolució a la branca florentina de la família.»
I Amadeus…
Amadeus encara ho empitjoraria.
Escriuria als Annals:
«Un mirall brut no és un mirall: és una falta de respecte al llinatge.»
Crònica d’una nit medicinalment intensa al Convent. 😂
«Jo només n’he tastat una miqueta…»
mentre abraça una ampolla de ratafia com si fos un llibre de pregàries.
😂😂😂😂😂
I Sor Patata, dolçament:
«Sor Pietat, això era per fer friccions.»
I Sor Pietat:
«Doncs ja m’he fregat per dins.»
🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣
I al fons, Aurelius, sense aixecar els ulls del pergamí:
✒️ Anotació d’Aurelius
Sor Pietat ha insistit que la ratafia continua essent un remei medicinal.
La seva manera de caminar suggereix que el tractament ha estat intensiu.
No he considerat necessari obrir un debat científic.
— Aurelius, cronista de les Golfes
Sor Pietat no fa res dolent.
Només es posa una mica més afectuosa.
Abraça els arbres.
Diu que els esquirols són molt educats.
I acaba repartint trossets de coca de pinyons a tothom.
I, abans d’anar a dormir, li diu a Mare Paciència:
«T’estimo molt, saps?»
I Mare Paciència li posa una manta a sobre i sospira:
«Cada any, per Sant Joan, la mateixa història…»
