Article I
Tot problema és susceptible de ser regulat mitjançant un protocol.
Article II
Si el protocol no resol el problema… probablement hi intervenen els petrècols.
Article III
No es discutirà mai l’Article II.
Perquè no hi ha consens.
Aquí ens prenem els protocols molt seriosament…
…els petrècols, en canvi, se’ns escapen de les mans.
Després de tres dies de ponències, quatre cafès i un nombre considerable de galetes, el Comitè Científic conclou:
Conclusió oficial:
Els petrècols existeixen prou perquè tothom els entengui i prou poc perquè ningú els pugui explicar.
Nom masculí.
Element d’ús extraordinàriament versàtil que apareix espontàniament en tota mena d’expressions populars de les Golfes quan la prudència, el bon gust o la Mare Paciència desaconsellen emprar el terme original.
Expressions habituals:
Nota de l’Aurelius: L’etimologia dels petrècols continua sent objecte de debat entre els estudiosos. Alguns afirmen que sempre han existit; d’altres sostenen que van aparèixer espontàniament durant un Concili especialment llarg. No hi ha consens.
Substantiu aparentment inofensiu.
Es recomana evitar-ne l’ús en determinades converses si el senyor Amadeus Culerus es troba a menys de cinquanta metres.
Vegeu també: Annals, Culerus i Bajanades Memorables.
Successió ordenada d’accions que, observades amb prou calma, acaben revelant el camí encara que els cartells estiguin mal posats.
Vegeu també: Montsada, Paciència i Potoxof.
