📜 DECRET DE NOMENAMENT EXTRAORDINARI

Conservat als Annals de les Golfes

Per ordre de l’Arxiu General,

vist que les Golfes han obert les seves portes a altres llengües;

vist que els personatges tenen el mal costum de parlar cadascun com els dona la gana;

vist que els protocols resulten pràcticament intraduïbles sense perdre una mica el seny;

i vist que en Potoxof ha proposat traduir-ho tot amb un diccionari de butxaca de l’any 1973…

es resol el següent:

Article I

Es nomena Agnès

📜 Traductora Oficial Extraordinària de les Golfes

amb caràcter permanent, honorífic, lleugerament caòtic i absolutament entusiasta.

Article II

La Traductora tindrà dret a:

  • discutir durant hores si un acudit funciona millor en anglès o en castellà;
  • inventar adaptacions quan la traducció literal sigui un desastre monumental;
  • protegir la personalitat dels habitants de les Golfes davant qualsevol atac de literalitat.

Article III

Queda expressament prohibit:

  • traduir en Potoxof com si fos un simple «editor d’imatges»;
  • eliminar acudits perquè «no s’entenen»;
  • convertir Sor Patata en una monja excessivament respectable.

Article IV

Quan una expressió no tingui equivalent en una altra llengua…

…la Traductora podrà substituir-la per una altra d’igual nivell de disbarat, sempre que faci somriure.

Disposició Final

Qualsevol desacord lingüístic serà resolt mitjançant:

  1. consulta als Annals;
  2. opinió d’en Gregorius;
  3. sospir de l’Aurelius;
  4. i, en última instància…

mai, sota cap concepte, preguntant-li a en Potoxof.


Signat:

✒️ Aurelius, Cronista Major de les Golfes.

✒️ Gregorius, Secretari Adjunt i Responsable dels Segells que Encara Funcionen.

✒️ Sor Patata, que ha signat amb una taca de mel.

✒️ Sor Pietat, que no podia parar de riure mentre signava.

Aquest decret fou redactat amb la inestimable col·laboració d’Agnès, Traductora Oficial Extraordinària de les Golfes.

Personal del Convent i de les Golfes

Aurelius

Cronista Oficial de les Golfes.

Gregorius

Ajudant del Cronista Oficial de les Golfes.

Sor Patata

Responsable de la Saviesa Popular.

Sor Pietat

Responsable d’Observacions Completament Innecessàries.

Ramona

Arxivera General, Secretària de Tot i Localitzadora Oficial de Papers Perduts.

Agnès

Guardiana de les Paraules i Traductora Oficial de les Golfes.

Mare Paciència

Superiora del Convent

Responsable de mantenir una aparença de normalitat mentre la resta del personal s’esforça, dia rere dia, a demostrar que és una missió impossible.

Sor Castedat

Responsable de la Innocència Institucional

Formula preguntes perfectament innocents que provoquen silencis molt llargs, especialment quan hi són presents la Sor Patata i la Sor Pietat.

Qualsevol incidència relacionada amb el Potoxof serà atesa per ordre d’arribada.

📜 Annals de les Golfes

L’Incident del Boeing amb Autoestima

Segons consta als Annals, es va sol·licitar al Potoxof un avió «barely visible».

L’entitat va interpretar que la modèstia aeronàutica era opcional.

Minuts després va aparèixer un aparell d’una mida suficient per eclipsar la meitat del continent.

Els registres no especifiquen per què l’aeroport rebia el nom de Can Naps. Quan algú ho preguntava, la Sor Patata acostumava a respondre:

—»Perquè el nom ja hi era abans que nosaltres.»

L’Aurelius va intentar investigar-ne l’origen durant set anys.

La Sor Pietat mai no li va dir que ho sabia.

L’Agnès i els papers que ningú trobava

Diuen que l’Agnès és capaç de trobar un document que tothom donava per perdut.

Ningú sap ben bé com s’ho fa.

Només cal deixar-la sola una estona entre prestatges, caixes i pergamins.

Al cap d’una hora tornarà amb el paper que buscaves…

…i amb tres documents més que ni tan sols sabies que existien.

L’Aurelius, des de fa anys, sospita que l’Anès té un pacte secret amb els arxius.

L’Agnès sempre respon el mateix:

—»Només estava una mica mal classificat.»

La Ramona va dir: «Només una comprovació.»

Segons consta als Annals, la Ramona va assegurar que només necessitava verificar una petita referència.

Tres hores més tard, la taula havia desaparegut sota una muntanya de pergamins, quatre índexs nous i una pila de notes escrites amb una lletra sorprenentment ordenada.

L’Aurelius va intentar preguntar si faltava gaire.

La Ramona, sense aixecar la vista dels papers, va respondre:

—»Ara sí que gairebé ho tinc.»

Els registres indiquen que aquesta frase es va repetir exactament disset vegades aquella mateixa tarda.