Segons consta als Annals, la Ramona tenia el curiós costum d’aparèixer just quan el cafè era a punt. Sor Patata sostenia que era pura casualitat. Sor Pietat mai no s’ho va acabar de creure.
Segons consta als Annals, l’Aurelius afirmava que només descansava els ulls uns instants. En Gregorius, que el coneixia prou bé, sempre tenia una manta preparada.
Gregorius, cronista de les Golfes
De l’Ús Correcte de les Culleretes que Han Remenat Mel
«Per tal de preservar la convivència entre les culleretes, les tasses i les persones excessivament optimistes.»
Tota cullereta que hagi remenat mel gaudirà d’un període reglamentari de repòs.
No per necessitat.
Per dignitat.
Queda terminantment prohibit dipositar una cullereta amb mel damunt la taula tot dient:
«Ara torno.»
L’experiència demostra que ningú no torna mai en el moment previst.
La mel posseeix una extraordinària capacitat d’estendre’s cap a llocs on, objectivament, no hauria d’arribar.
Aquest fenomen continua essent objecte d’estudi per l’Institut de Recerca en Blederiologia Aplicada.
Cap cullereta serà considerada bruta.
Serà considerada…
afectuosament enganxosa.
Sor Patata defensa que llepar discretament la cullereta evita malbarataments.
Sor Pietat respon que això no figura en cap reglament.
Sor Patata replica:
«Doncs ja hi figura.»
Sor Castedat preguntà molt educadament:
«La mel també sap que és dolça?»
La comunitat acordà que aquella pregunta mereixia una tarda sencera de reflexió.
Pare Gregorius encara hi dona voltes.
En cas que una cullereta hagi remenat mel i, immediatament després, sigui utilitzada per remenar una infusió…
…caldrà preguntar-li si estava preparada emocionalment per a un canvi tan sobtat.
Queda estrictament prohibit colpejar la cullereta contra la vora de la tassa mentre encara hi roman una gota de mel.
La gota no desapareix.
Simplement escull un altre destí.
Mare Paciència recorda que les culleretes necessiten molt poc per ser felices:
Tota cullereta que hagi servit fidelment en una tassa de til·la amb mel…
…té dret a ser rentada amb especial delicadesa.
No perquè sigui imprescindible.
Sinó perquè s’ho ha guanyat.
Queda expressament desaconsellat preguntar a una cullereta si encara està enganxosa.
La resposta acostuma a resultar evident.
En finalitzar la sessió, Sor Castedat observà en silenci una petita gota de mel que brillava damunt la cullereta.
Després preguntà molt fluixet:
«I si encara no ha acabat de ser una gota?»
Pare Aurelius deixà la ploma damunt la taula.
Mare Paciència somrigué.
I durant uns instants…
ningú no trobà cap motiu prou important per respondre.
De la Inclinació Recomanable dels Coixins del Refetor
«Per tal d’evitar discussions recurrents sobre si un coixí és còmode o simplement està resignat.»
Els coixins del refetor han de presentar una inclinació suficient per suggerir descans, però insuficient per convidar a la migdiada.
Es considera acceptable qualsevol inclinació que permeti exclamar:
«Oh… aquest sembla prou bé.»
Sense necessitat d’ajustaments addicionals.
Queda prohibit sacsejar un coixí més de tres vegades consecutives.
A partir de la quarta, deixa de ser una preparació i esdevé una conversa.
Si dues monges discrepen sobre la posició correcta d’un coixí…
…prevaldrà provisionalment l’opinió de Mare Paciència,
que habitualment respon:
«Poseu-lo com vulgueu, però després no el torneu a tocar.»
Sor Patata sosté que un coixí lleugerament tort:
acompanya millor l’esquena,
afavoreix la digestió,
i, si cal, també serveix per aguantar una safata.
La comunitat continua estudiant aquestes afirmacions.
Sor Pietat té terminantment prohibit exclamar:
«Ja que hi som, els girem tots.»
Aquest comentari fou responsable de la reorganització completa del refetor durant la primavera de l’any XVII.
Sor Castedat preguntà amb tota innocència:
«Els coixins també tenen un davant?»
Des d’aquell dia…
cada canvi de funda requereix una reunió extraordinària.
Pare Gregorius suggerí numerar tots els coixins.
Pare Aurelius aixecà lentament la vista del pergamí i preguntà:
«I després… qui numerarà les monges?»
La proposta fou retirada abans que Mare Paciència hagués de sospirar.
En cas que un coixí presenti una inclinació considerada «perfecta» per tota la comunitat…
queda prohibit moure’l.
Ni per netejar.
Ni per provar.
Ni «només un momentet».
La història ha demostrat que mai torna exactament al mateix lloc.
«S’observà que el coixí del tercer banc presentava una inclinació de dotze graus i una resignació difícil de mesurar, però evident a simple vista.»
Article VIII
«Es considerarà resignat qualsevol coixí que, un cop sacsejat, adopti exactament la mateixa postura d’abans.»
Aurelius, cansat cronista de les golfes
Causa núm. XII «Nulla Montsada Relinquenda Est.»
S’acusa la present montsada de:
L’acusada es declara…
absolutament innocent.
