Polèmica pel retrat de Lord Cassanovus Nappius

Continua la controvèrsia al voltant del nou retrat oficial de Lord Cassanovus Nappius, inaugurat aquesta setmana al Saló del Te del castell.

Fonts de la Diputació estudien si el perfil de milord pot ser considerat infraestructura transfronterera, atès que, segons els primers informes, la projecció de la nàpia podria arribar visualment fins al castell del seu parent a la Catalunya Nord.

El Ministeri de Cultura, per la seva banda, ha emès un comunicat breu però contundent:

«S’ha descartat traslladar el retrat.»

«És més senzill traslladar el castell.»

El pintor de l’obra, visiblement esgotat, només ha volgut fer una declaració:

«Quan vaig acceptar l’encàrrec em van dir que era un retrat de mig cos.»

«No em van especificar… de quin mig.»

Lord Cassanovus Nappius no ha volgut alimentar la polèmica.

Abans d’abandonar el saló, simplement ha afirmat:

«La perspectiva és una ciència incomprensible per a moltes persones.»

El majordom Agustí ha preferit no fer declaracions.

Tots els visitants fan exactament la mateixa pregunta.

—Disculpi…

—Sí?

—Per què el retrat ocupa tota la paret del Saló del Te?

El guia respira profundament.

Somriu.

I respon amb tota naturalitat:

—No sobresurt el marc…

…és el nas que respecta la perspectiva.

Lord Cassanovus Nappius va llegir aquell comentari dies després.

Va romandre en silenci uns instants.

Finalment, deixà la tassa de te sobre la taula i digué:

Celebro que, finalment, algú hagi entès la perspectiva.

Allegro arribaria amb una safata gegant de lasanya de nou pisos, gratinada fins a nivells ofensius, amb tres quilos de Parmigiano i una beixamel que encara fumeja.

I Sor Patata de Lurdes Parruset, amb les mans a les mànigues i una mirada bondadosa, l’observaria un moment.

—Fill meu…

Allegro somriuria orgullós.

—Sí, germana?

—Aquí et falten naps.

Silenci.

Allegro parpellejaria.

—Com diu?

—Naps.

—Però… això és lasanya.

—Ja ho veig.

—Porta beixamel.

—També ho veig.

—Porta Parmigiano.

—El Senyor et beneeixi.

—Està gratinada tres vegades.

—Déu és misericordiós.

—Però?

Sor Patata sospiraria.

—Fill meu… aquí et falten naps.

I des del fons del claustre, Sor Pietat dels Dolors Absurds, que ha sentit la conversa, assentiria lentament:

—Uns naps ben posats arreglen moltes coses.

I apareixeria la Mare Superiora Sor Paciència, que diria:

—No discutiu. Que cadascú honori el seu camí.

—Al convent, naps.

—Al castell, gratinat.

I Allegro, amb llàgrimes als ulls i una mà al pit, murmuraria:

—La beixamel, com el Parmigianoooooo…

I Sor Patata, somrient dolçament, acabaria la frase:

—…està molt bé, fill meu.

—Però aquí…

—…et falten naps.

I així, des de fa segles, es manté la fràgil però sagrada pau entre el Castell de Valltafanera i el Convent de la Immaculada Discreció.

Cuiner major del Castell de Valltafanera

📜 Primer principi:

Tot amb beixamel és millor!

📜 Segon principi:

Mai n’hi ha massa!! SACRILEGI!

📜 Tercer principi:

La beixamel, com el Parmigianooooo, mai n’hi ha prou!!

Heretgies que no tolera

❌ Canelons secs.

❌ Lasanyes sense gratinar.

❌ Macarrons amb formatge de bossa.

❌ Gent que diu:

—Amb una mica menys de beixamel ja n’hi hauria prou.

En sentir això, Allegro es posa pàl·lid, es persigna i murmura:

SACRILEGIIIIIII!!

—Mai n’hi ha prou…

MAI!!

🎶

—LA BEIXAMEL, COM EL PARMIGIANOOOOOO…

MAI N’HI HA PROUUUUUU!!!

DI TUTTA LA VITAAAAAAAAAAAAA!!!

🎶

El Cunyaaaaooooo

Consultor universal, expert en tot i especialista en res.

No viu a Valltafanera.

Però sempre hi és.

Ningú sap d’on surt.

Ningú sap on torna.

Però apareix quan hi ha una barbacoa, un bateig, una matança del porc o una conversa tranquil·la que necessita ser interrompuda.