Resident honorari de Valltafanera des de fa tant de temps que ningú recorda quan va arribar. Ni ell mateix.
Home de conversa agradable, modals impecables i una capacitat natural per ocupar la butaca més còmoda del castell.
Cada dijous disputa una llarga partida d’escacs amb Sa Excel·lència Cassanovus Pannietonne.
Cap dels dos recorda qui va guanyar la primera.
I, per respecte a la tradició, mai no ho han preguntat.
Últim senyor de Valltafanera
Home d’educació exquisida, recursos limitats i perfil inconfusible.
Home d’educació exquisida i recursos limitats.
Guardià orgullós d’un castell que es desfà amb una elegància admirable.
Defensor infatigable de les tradicions familiars.
I posseïdor del nas més distingit de l’Empordà.
Segons la llegenda, el seu perfil fou utilitzat durant segles com a rellotge de sol.
La família no ha desmentit mai aquest extrem.
—Senyor.
—No sóc digna de comprendre tots els vostres misteris.
—Ni tampoc els dels naps.
—Però veig que Sor Patata de Lurdes Parruset i Sor Pietat dels Dolors Absurds riuen molt quan treballen l’hort.
—I penso que la joia també deu ser un do vostre.
—Concediu-nos una collita abundosa.
—Uns naps humils.
—Però ben proporcionats.
—I si és voluntat vostra, que siguin ferms, sans i de bon cor.
—Que ningú no els menyspreï per la mida.
—Perquè Vós estimeu totes les vostres criatures.
—Fins i tot les més modestes.
(Pausa.)
—I si les meves germanes es posen a riure una altra vegada…
—Feu-me entendre la gràcia.
—Perquè encara no l’he acabada de veure.
—Però sé que hi és.
—Amén.
—Senyor.
—No sóc digna de les vostres gràcies.
—Però si, en la vostra infinita misericòrdia, poguéssiu concedir-nos una bona collita de naps ben proporcionats…
—…prometo no tornar-ne a parlar.
(Pausa.)
—Almenys fins a Advent.
I la Mare Superiora Sor Paciència, que les observa de lluny:
—Senyor.
—No escolteu gaire.
—Ja sabeu que són bones criatures.
—Però filtreu una mica.
Per a peticions de pregàries, receptes de moniato o col·laboracions comercials:
https://www.instagram.com/sorpatatadelurdes
No es promocionaran productes incompatibles amb la vida contemplativa ni fertilitzants d’origen dubtós.
—Senyor.
—Concediu-me humilitat.
—Concediu-me paciència.
—Concediu-me caritat.
—Però sobretot, si és voluntat vostra, que l’hort d’enguany torni a donar aquelles albergínies tan… harmonioses.
I des del banc del darrere, Sor Paciència obre un ull.
—Senyor.
—Ignoreu l’últim paràgraf.
