QUI ÉS LA PROFESSORA CEBASTINA TYMPANIA?

Musicòloga. Investigadora. Percussionista cebariana. I, segons alguns testimonis, responsable d’haver fet plorar una ceba sense necessitat de tallar-la.

La professora Sebastina Tympania ha dedicat bona part de la seva carrera a l’estudi d’un fenomen que la ciència convencional encara no ha volgut afrontar:

les cebes tenen ritme.

Des de les profunditats dels antics arxius cebarians, Tympania ha recopilat testimonis, partitures impossibles i diversos instruments que ningú sap exactament qui va fabricar.

La seva especialitat és la percussió vegetal aplicada, una disciplina que combina musicologia, botànica i una preocupant quantitat de cebes.

Segons la professora, cada varietat de ceba posseeix una freqüència pròpia.

Segons els seus col·legues, la professora simplement dona cops a les cebes fins que alguna sona diferent.

Ella rebutja aquestes acusacions.

I continua tocant.

Boom Boom Boom!

Perquè, com afirma en una de les seves obres més controvertides:

«Si la Ceba té veu, algú haurà de fer-li de bateria.»

La resta de la comunitat científica encara no ha decidit si això és una teoria revolucionària o una petició d’ajuda.

EL MISTERI DE LA GRAN CEBA

Una descoberta curiosa a Loch’s Cave

Pel professor Fergus Clockmannaan

Des de fa molts anys, els estudiosos de la tradició cebariana han discutit si la Gran Ceba havia estat mai alguna cosa més que una llegenda transmesa en antics manuscrits.

La tardor passada, sota les pedres antigues de Loch’s Cave, vaig trobar una cambra que no apareix en cap dels mapes que he pogut consultar.

Era freda, humida i coberta d’una pols que semblava no haver estat remoguda en dècades. Al fons de la cambra hi havia l’objecte que motiva aquest article.

Era una ceba.

Però no una ceba com les que coneixem.

El seu aspecte era antic, el color violaci i esmorteït, i les capes exteriors semblaven haver-se assecat sense arribar mai a podrir-se.

Vaig prendre notes, vaig fer un esbós i vaig recollir alguns fragments del sòl que l’envoltava.

No puc afirmar que fos la Gran Ceba descrita en els relats més antics del Cebassonès.

Però hi havia alguna cosa en aquella cambra que em va fer pensar que potser els relats no eren tan fantasiosos com havíem volgut creure.

Vaig tornar-hi tres dies després.

La cambra continuava allà.

La ceba, no.

Prof. Fergus Clockmannaan
Expeditionary Scholar & Independent Researcher
Loch’s Cave, 1897

📂 ACTA DE L’INCIDENT

El cas del teclat que volia escriure Gregorius

📜 DIRECCIÓ GENERAL DE FRESQUEROLOGIA APLICADA

EXPEDIENT NÚM. 47-G

Després d’una investigació exhaustiva, la Comissió Tècnica ha determinat que:

LA RESPONSABILITAT RECAU ÍNTEGRAMENT SOBRE EL TECLAT.

L’incident es va produir durant una sessió ordinària d’activitat a Les Golfes, quan el sistema va detectar una substitució lingüística no autoritzada.

La paraula prevista era:

GREGORIUS

La paraula produïda fou:

GROGORIUS

La Comissió va considerar inicialment que podia tractar-se d’un error puntual.

No ho era.


⚖️ EL JUDICI

El teclat fou immediatament citat davant del Tribunal Fresquerològic.

L’ambient era solemne.

Pedra antiga.
Fusta ennegrida pel temps.
Espelmes tremolant sota les voltes del monestir.

Aurelius presidia la sessió.

Sor Patata prenia acta.

Els Impresentables observaven des del fons de la sala amb una actitud que la Comissió descriuria posteriorment com “sospitosament tranquil·la”.

El teclat fou col·locat davant del tribunal.

⌨️ DECLARACIÓ DE L’ACUSAT

—Protesto! Jo només volia escriure Gregorius!

Silenci.

Una tecla cau a terra.

La barra espaiadora plora.

Gregorius aixeca lentament la mirada.

—Continuï.


⚠️ INFORME TÈCNIC

L’anàlisi posterior va revelar que el teclat havia estat sotmès a una exposició prolongada a:

  • humitats delicades;
  • activitat golfària continuada;
  • presència de frescor;
  • i altres factors ambientals encara pendents de classificació.

La Comissió va determinar que aquestes condicions podien haver provocat una improvisació involuntària de caràcter ortogràfico-fresquerològic.

Windows, consultat com a sistema expert, va emetre el següent comunicat:

⚠️ S’ha detectat una substitució involuntària de Gregorius per Grogorius.

La Comissió va considerar l’avís “preocupant però coherent amb els antecedents”.


🥔 DECLARACIÓ DE SOR PATATA

Sor Patata, especialista en humitats delicades, va ser cridada a declarar.

Després d’examinar el teclat durant diversos segons, va pronunciar el seu diagnòstic:

«És un cas clàssic de tecles amb humitats delicades.»

No va voler afegir res més.

La Comissió considera que no calia.


🍷 DECLARACIÓ DELS IMPRESENTABLES

Els Impresentables, presents en qualitat d’observadors, van sol·licitar intervenir.

—A nosaltres també ens passa.

Gregorius va preguntar:

—Què us passa?

—Després del tercer mescal, també improvisem.

La declaració fou incorporada a l’expedient.

No es va considerar especialment útil.

Però sí molt reveladora.


📜 RESOLUCIÓ FINAL

Després de deliberar durant un període que els documents oficials descriuen simplement com “el temps necessari”, la Comissió Tècnica va emetre la resolució:

NO HI HAURÀ SANCIÓ.

El teclat queda exonerat de tota responsabilitat.

No obstant això, se li recomana:

  • evitar ambients excessivament frescos;
  • mantenir una distància prudencial de les humitats delicades;
  • i, en la mesura del possible, no improvisar noms de sants.

CONCLUSIÓ DE GREGORIUS

Gregorius va tancar l’expedient amb una única observació:

«Ja m’ho semblava.»

I així queda oficialment resolt el Cas Grogorius.

Perquè tothom sap que…

els teclats, quan se’ls deixa sols amb humitats delicades, també tendeixen a improvisar.


🙏 Sant Gregorius —sense “o” extra, per ordre expressa del teclat—, ora pro nobis.

I que la Mare Fresquera ens empari.

📂 FI DE L’EXPEDIENT 47-G

🥒 EXPEDIENT 23-C: EL CAS DEL COGOMBRE DESAPAREGUT

PART I — LA DESAPARICIÓ

→ Investigació
→ Testimonis
→ Interrogatori
→ Circular urgent
→ Expedient obert

Part II — La declaració del cogombre

Localitzat darrere d’un marge de margarides, en actitud sospitosament afectuosa amb els cargols
Confessa haver acceptat un mescal dels Impresentables
Els Impresentables li prometen cantar-li l’Oda al Cogombre
Li canten l’oda i el cogombre plora d’emoció
Després del tercer vers, ja no sap dir que no
Acaba declarant que els Impresentables l’han corromput

Conclusió de Gregorius:

«Les hortalisses també són vulnerables.»

📂 FI DE L’EXPEDIENT 23-C

Consell Superior de Fresquerologia Aplicada

El Consell Superior de Fresquerologia Aplicada en plena sessió extraordinària. L’ordre del dia inclou la proliferació de mots, organismes inexistents i altres bajanades d’interès institucional.