L’Obrador de Sant Benet

«Després de vespres, Sor Patata de Lurdes Parruset i Sor Pietat dels Dolors Absurds es retiraren a l’Obrador per tractar determinades qüestions relatives a les conserves i altres assumptes de difícil classificació.»

—Sor Pietat dels Dolors Absurds, jo sempre he pensat que la mida és una qüestió secundària.

—Certament, Sor Patata de Lurdes Parruset. El que importa és la consistència i saber-ne fer bon ús.

—Perquè de vegades els més modestos donen grans satisfaccions.

—Ai, sí, i si són una mica torts, tampoc no passa res.

Una novícia deixa caure el rosari.

La Mare Superiora es persigna.

—Germanes, per l’amor de Déu, recordeu en quin convent viviu!

—Sí, mare.

—Naturalment, mare.

—Només parlàvem dels naps de l’hort.

—Ja. Com sempre.

Oda al Parmigiano Reggiano

No tots els tresors brillen.

Alguns maduren.

No tots els miracles baixen del cel.

Alguns arriben en forma de roda.

Hi ha qui busca la felicitat.

Hi ha qui busca la glòria.

I hi ha qui, en silenci,

ratlla Parmigiano Reggiano

damunt uns macarrons acabats de fer.

I entén.

Els anys passen.

Les persones canvien.

Els pantalons s’estrenyen.

Però ell continua allà.

Pacient.

Noble.

Lleugerament salat.

Meravellosament perfumat.

I quan el ganivet en trenca un tros,

no se sent dolor.

Només gratitud.

Perquè hi ha coses que no s’expliquen.

Només s’estimen.

I una d’elles…

és el Parmigiano Reggiano.

Nota del cronista

Els experts encara discuteixen si és un formatge.

Allegro Gratinato di Grana Padano di Tutta la Vita considera aquesta pregunta profundament ofensiva.

I es nega a continuar l’entrevista.

Elegia a la Cigala Pansida i a la Cloïssa Trista

A la voreta del mar,

allà on les onades arriben cansades,

viuen la Cigala Pansida

i la Cloïssa Trista.

Ella està trista

perquè ell està pansit.

I ell està pansit

perquè ella està trista.

I així successivament.

De vegades ella li diu:

—Ai, Cigala meva…

I ell sospira molt fluixet.

—No pateixis, Cloïssa…

Però la Cloïssa es posa encara més trista.

I la Cigala, en veure-la tan trista,

es panseix una mica més.

Les gavines, per respecte,

eviten fer comentaris.

Els pops miren cap a una altra banda.

I els peixos, educadament,

fingeixen que no han vist res.

Així passen els dies.

A la voreta del mar.

Ella una mica trista.

Ell una mica pansit.

Nota del cronista

Els afectats han demanat discreció.

I la resta dels detalls…

és millor no comentar-los.

DECRET 52-M

Sobre la Miqueta Fatal

Es considera «Miqueta Fatal» qualsevol expressió que contingui:

• «Només una miqueta.»
• «Només miraré.»
• «No passarà res.»
• «Només serà una entrada curta.»
• «No en faré cap més.»
• «Això no dona per una trilogia.»

L’experiència demostra que aquestes frases precedeixen, en el 98,7% dels casos, l’aparició de:

  • tres annexos,
  • dos expedients classificats,
  • una investigació judicial,
  • i almenys una intervenció desesperada de Gregorius.

Nota històrica

La famosa Miqueta Fatal de Sor Castedat va acabar provocant:

📜 47 entrades.

📜 12 addendes.

📜 1 Apèndix Judicial.

📜 1 Institut Superior de Fresquerologia Aplicada.

📜 1 demanda formal contra un conegut programa de retoc d’imatges.

I una crisi nerviosa lleu en Aurelius.


I Gregorius, que ja no tenia forces per discutir, va escriure al marge:

ACTA 601-A

«Mai, sota cap circumstància, subestimeu una «miqueta».»

Perquè les tragèdies administratives més grans de la història sempre han començat així.

—Només una miqueta…

Circular Interna del Ministeri de les Golfes

La Direcció General de Fresquerologia Aplicada informa que els documents redactats en presència de naps, humitats delicades o activitats no autoritzades a la fresquera presenten una tendència estadísticament significativa a multiplicar-se.

Es recorda al personal que:

  • Un Word abandonat no roman mai sol durant gaire temps.
  • Els annexos apareixen espontàniament.
  • Les notes a peu de pàgina poden desenvolupar vida pròpia.
  • Els decrets, si no es vigilen, es converteixen en trilogies.

Gregorius ho resumeix amb una sola frase:

«Els Words, quan se’ls deixa sols amb humitats delicades, tendeixen a multiplicar-se.»

La Direcció es desentén de qualsevol carpeta que superi els 247 arxius.

Per motius que no cal especificar.

«…que la Mare Fresquera ens empari.»