🥔 La necessitat de preservar la intimitat de les patates

Informe divulgatiu de Sor Patata de Lurdes Parruset

«La terra no només alimenta. També protegeix.»

—Sor Patata de Lurdes Parruset… per què les patates s’han de plantar tan fondes?

Sor Patata observa l’hort durant uns instants.

Es col·loca millor el vel.

I respon amb absoluta serenitat.

—Per preservar la seva intimitat.

Un llarg silenci.

El periodista pren nota.

—La seva… intimitat?

—Naturalment.

—Per què?

—Perquè les patates són molt discretes.

—No ho sabíem.

—Per això us ho explico.

El periodista continua escrivint.

—Què passaria si quedessin massa descobertes?

Sor Patata abaixa la veu.

—Es posarien nervioses.

—Ah…

—Una patata nerviosa mai no acaba bé.

—És un fet científic?

—És sentit comú.

El periodista decideix no discutir.

—Hi ha més mesures de protecció?

—Sí.

—Quines?

—No mirar-les fixament.

—Entenc.

—No assenyalar-les.

—És clar.

—Ni fer comentaris sobre la seva mida.

El periodista deixa de prendre apunts.

En aquell moment apareix Sor Pietat dels Dolors Absurds.

—Jo sempre he pensat que una patata necessita sentir-se respectada.

—Exactament.

—Quan una patata se sent observada…

—…li surten els grills.

Silenci.

El periodista aixeca lentament el cap.

—Perdó…

—Sí?

—Els grills… no surten perquè germinen?

Sor Patata el mira amb una barreja de compassió i decepció.

—Aquesta és la teoria oficial.

Sor Pietat assenteix molt seriosament.

—La realitat és més delicada.

El periodista tanca la llibreta.

Decideix que, de vegades, hi ha preguntes que és millor no formular.


Nota del cronista

L’Institut Superior de Fresquerologia Aplicada continua investigant la relació entre la intimitat de les patates i l’aparició de grills.

Els resultats preliminars no són concloents.

Gregorius ha demanat que ningú torni a entrevistar Sor Patata sense la presència d’un adult responsable.

La petició continua pendent de resolució.

🌸 FIGA-FLOR

En un estudi iniciat a la Facultat de Botànica Comparada de les Golfes, diversos investigadors han començat a intentar determinar què és exactament el terme figa-flor.

Les hipòtesis inicials contemplen diverses possibilitats:

  • que sigui una figa;
  • que sigui una flor;
  • que sigui una barreja de les dues;
  • o que faci referència a una dona panfila, possibilitat que alguns investigadors consideren prematura però que encara no ha estat descartada.

Després de diversos anys d’estudi, un grup d’estudiosos alemanys ha arribat a una conclusió provisional:

La figa-flor és una flor invertida.

La proposta ha provocat una considerable controvèrsia entre els especialistes francesos, que sostenen que:

Une figue est une figue, c’est tout.

Els investigadors alemanys han insistit que la seva conclusió es basa en criteris estrictament botànics.

Els francesos han demanat que es defineixi primer què s’entén exactament per “invertida”.

La discussió continua oberta.

LA SAVIESA DEL GARRUFAMENT

Antiga màxima dels gnoms del Cebassonès

Ai garrufador garrufaire,
que en garrufes de bé quan més cal garrufar,
garrufem tots així
el nostre garrufament serà garrufat.

Si garrufa el garrufaire,
garrufarà el garrufador,
i quan el garrufament garrufa,
garrufat queda el garrufador.

Garrufem quan cal garrufar,
i no deixem de garrufar,
que aquell que garrufa amb gràcia
mai no garrufa en va.

GASTRONOMIA DE LES GOLFES.

Receptes, cuiners i altres accidents culinaris dels nostres mons.

Otto, Mestre Cervesser

FRANKFURTER A LA CERVESA

Ingredients

  • 1 gerra de cervesa, mida al gust
  • 1 frankfurt

Preparació
Agafeu la gerra de cervesa i poseu-hi el frankfurt dins.

🧦 El registre dels mitjons desapareguts

—Què és això, filla?

—El registre dels mitjons.

—Per què?

—Perquè alguns han marxat.

—Han marxat?

—Sí.

—On?

—No ho sé. No m’ho han dit.

—Però com saps que han marxat voluntàriament?

—Perquè si haguessin estat perduts, haurien demanat ajuda.