Dos pobles. Una mateixa terra. I una cordial rivalitat que dura des de fa… bé, ningú recorda exactament des de quan.

A les muntanyes de Cebassonés hi ha dos pobles que comparteixen bosc, riu, tradicions i, sobretot, una manera molt particular d’entendre la vida.

Cebamunt, a la muntanya.

Cebavall, a la vall.

Els seus habitants són els cebassonencs, petits gnoms de les cebes morades, i tenen una costum molt arrelada: defensar amb absoluta convicció que el seu poble és una mica millor que l’altre.

No és una enemistat.

Ni molt menys.

És una qüestió de principis. 😌

A Cebamunt asseguren que el seu pa és millor.

A Cebavall pensen exactament el mateix.

A Cebamunt toquen les campanes amb més sentiment.

A Cebavall les toquen a l’hora.

I així podrien continuar hores i hores…

hores cebàries, naturalment. 🧅

Però quan passa alguna cosa important, totes aquestes diferències desapareixen.

Perquè, al final, Cebamunt i Cebavall són dues parts d’un mateix món.

I això els cebassonencs ho saben molt bé.

Benvinguts al Cebassonés.
Aquí les cebes són morades, les hores poden ser cebàries i les discussions… també. 💜