Sor Castedat entra a la cuina amb un pot buit a la mà.
—Mare Paciència?
—Sí, filla?
—Les indulgències es poden guardar en pots de vidre?
—…
—És que n’he demanat unes quantes i no sabia on posar-les.
Mare Paciència tanca els ulls.
Responsable del rober i dels mitjons desaparellats.
Patrona de les agulles de fer mitja i de les persones que no entenen les indirectes.
És capaç de dir tres dobles sentits abans d’esmorzar sense adonar-se’n.
Encara creu que aquella conversa dels naps era una discussió hortícola.
I les altres monges del convent, amb una barreja de tendresa i desesperació, diuen sempre:
—Deixeu-la estar, que és un àngel.
I Sor Paciència, que la coneix bé, acostuma a afegir:
—El Senyor reparteix els dons com vol. I a aquesta criatura li ha donat un cor tan gran que no s’entén que no li capiguen les males intencions.
📜 «El cronista observà que el pentinat de Sor Patata semblava desafiar les lleis de la física i també les del sentit comú.»
I Gregorius, innocent com sempre, va preguntar:
😇 «Sor Patata… us pentineu cada matí?»
I ella, sense aixecar els ulls del cistell de patates, va respondre:
🥔 «No, fill… aquest pentinat és hereditari.»
I Sor Pietat, assentint molt seriosa:
😔 «La seva mare ja el portava abans de néixer.»
📜 «Per prudència, el cronista decidí no aprofundir en aquesta afirmació.»
Sala 1: Els Orígens
Un grup d’escolars entra en fila. La guia parla molt baixet.
«Aquí teniu el famós Bloc Original.»
Els nens s’acosten.
Darrere d’un vidre hi ha un full una mica arrugat.
S’hi llegeix:
⚠️ Prohibit rosegar el patrimoni històric.
🍄 Canyella.
🥒 Cogombre Contentet.
📂 Gregorius necessita vacances.
✨ Comprar cola.
Un nen aixeca la mà.
«Perdoni… què vol dir ‘comprar cola’?»
La guia somriu.
«Els historiadors encara ho discuteixen.»
Un altre nen pregunta:
«I qui era la Custòdia Major de la Pols d’Estels?»
La guia assenyala un retrat molt antic.
Hi surt una dona asseguda davant d’una taula plena de pots, papers, molsa i espelmes.
Somriu.
Té una tassa a la mà.
I sembla que estigui a punt d’esclafir a riure.
A sota del retrat hi ha una placa.
MONTSE
Va demostrar que es podia construir un univers sencer amb una mica de canyella, un bloc de notes i una quantitat irresponsable d’imaginació.
I al costat…
una altra placa més petita.
Quasi amagada.
«Mai no va aconseguir deixar d’obrir Words.»
Llavors un nen petit estira la màniga del seu avi.
I li pregunta:
«Avi… això va passar de veritat?»
L’avi es queda mirant la porta dels Arxius Antics.
La mateixa.
Amb la mateixa molsa.
Amb la mateixa placa de bronze.
I respon molt fluixet:
«No ho sé.»
Fa una pausa.
Somriu.
I afegeix:
«Però hi ha històries que, encara que siguin inventades, acaben sent més veritat que moltes coses reals.»
I en aquell moment…
des de l’últim prestatge del museu…
se sent una veu molt coneguda:
«…EI! QUI HA OBERT UN ALTRE WORD????»
👴 GREGORIUS VIII.
I tot el museu esclata a riure.
Per motius que no cal especificar.
Una aventura comença amb un petit pas. 🍂🐿️🌰
Coneix l’Archie, un petit esquirol explorador que viu entre boscos daurats, camins coberts de fulles i petites cases amagades entre els arbres.
Amb la seva motxilla a l’esquena i els ulls ben oberts, l’Archie sempre sembla estar a punt per descobrir alguna cosa nova.
Potser un camí que no havia vist mai.
Potser una nova llar entre els arbres.
O potser simplement un bon grapat de glans per endur-se a casa. 🌰🤎
Una petita aventura dins del món de Les Golfes. 🍂🏡🐿️
